Yassine Ouhdadi El Ataby - Contenidos | Sport Universe

Yassine Ouhdadi El Ataby

Made for Sport
1 fans Fan de 0

Publicaciones

Por fecha de publicación
Por fecha de celebración
  • 21/12/2021

    Mis Competiciones

    Carrera Fondo
    Sigue aquí la agenda, crónicas y resultados de mis competiciones
  • 21/12/2021

    ENTREVISTA: Yassine Ouhdadi: «Una medalla d'or és el top, al màxim que aspira un atleta»

    Carrera Fondo
    +1

    Entrevistem a l'atleta tortosí campió mundial en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020

    per Gemma Navarro, Tortosa, Terres de l'Ebre | 11 d'octubre de 2021 a les 16:00 | 

    Yassine Ouhdadi (27), d'origen marroquí, va arribar a Tortosa amb sis anys i es dedicava a ajudar als seus pares a la botiga d'alimentació. Amb vint anys una amiga el va invitar a córrer amb el seu equip d'atletisme, però ell no estava convençut, "preferia el futbol". Després de molta insistència, va acceptar.

    Avui, set anys després, és medalla de plata en els 5.000 metres d'al Mundial de Dubai 2019, i ha assolit el primer or per a Espanya en atletisme als Jocs Paralímpics de Tòquio, en els 5.000 metres, categoria T13 (persones amb discapacitat visual lleu). Neixer amb catarates no operables en ambdós ulls, per ell, mai ha estat un impediment.

     



    Vius a Tortosa, però ets provinent del Marroc. Explica'm una mica sobre els teus orígens.

    Vaig néixer al Marroc, però quan tenia sis anys vam vindre cap a Tortosa, per buscar una vida més estable. El meu pare va arribar un any abans que nosaltres, entre el 2000 i 2001, i va demanar un reagrupament familiar. Nosaltres vam venir a finals del 2002. Som nou germans en total i per sort vam poder vindre tots junts, a la vegada. Hem tingut la fortuna de viure aquí quasi tota la vida. Després de vint anys ja em sento un tortosí més. 

     



    Abans de dedicar-te professionalment a l'atletisme estudiaves o treballaves a algun lloc? A què et dedicaves?

    Poc abans de començar l'atletisme vaig anar a França, que és on es van mudar els pares el 2012-2013 perquè amb la crisi la cosa estava molt malament. El primer que vaig fer en arribar va ser aprendre l’idioma, i ajudar als pares treballant a la botiga d’alimentació que van obrir allí, així com faig també a Tortosa, on tenen una altra tenda. A França vaig viure dos anys. El primer no vaig poder estudiar perquè no quedaven places. Al segon vaig començar a estudiar francès, però de seguida vaig tornar a Espanya pel tema de l’atletisme i vaig iniciar els tràmits per a poder entrar a la selecció espanyola.

    Com vas descobrir la teua afició per atletisme?

    Sempre m’ha agradat estar en contacte amb l'esport, però fins al 2014-2015 no vaig descobrir l'atletisme. Abans jugava molt a futbol amb els amics, i un dia una companya em va invitar a anar amb el seu grup a córrer. Al principi no volia, preferia el futbol, però va insistir tantes vegades que em va convèncer. Corríem dues vegades a la setmana, i m’anava enganxant a poquet a poquet. Com ja coneixia bastant a la gent d’allí va ser molt fàcil la integració. A l’inici l’asfalt no em cridava l'atenció, preferia fer muntanya, marxes... Però vaig començar per fer mitges maratons, de 10 km, i em vaig sentir molt còmode. Em vaig anar descobrint. 

    Quin va ser el primer campionat important on vas participar?

    El primer va ser a Itàlia amb motiu del Míting Internacional de Grosseto. Allí va ser on va començar tot, el 2019, perquè abans d'entrar a la selecció espanyola per atlètics has de passar una classificació perquè et donin una categoria per competir. En el meu cas, problemes visuals, hi ha tres categories: la T11 que no veuen res totalment, la T12 que es defensen i poden córrer amb guia, i jo que soc la T13 i no em cal córrer amb guia, que ens defensem bastant. Em van donar la T13 i em van dir quina marca mínima havia de fer per arribar al Mundial de Dubai, però no vaig arribar per dos segons. Passat un mes, a Barcelona, vaig fer la mínima i vaig aconseguir la plaça per al Mundial.

    Quan estaves ficat en totes estes competicions, per a tu els Jocs Olímpics eren un objectiu molt clar o va ser casualitat? 

    Realment mai m’haguera arribat a imaginar arribar tan lluny. Jo feia atletisme perquè m’agradava, com a hobby, però quan estàs ficat al mundillo van arribant coses. Va vindre el Mundial, on vaig fer plata, després l’Europeu, on també vaig fer plata i bronze, i els Paralímpics amb l’or... Si guanyes una medalla d'or ja no pots demanar més, és el top, al màxim que aspira un atleta. És com per a un futbolista guanyar la Champions o el Mundial, ja no es pot demanar més. 

    Després de tantes hores de treball, suor, esforç i llàgrimes... Travesses la meta i guanyes l'or. Què set passa pel cap? Recordes la sensació?

    És molt difícil recordar tot el que vaig pensar en aquell moment. No ho recordo tot… Tan sols pensar en tota la feina que hi ha al darrere: la família que t’està donant suport incondicionalment, els amics, l'entrenador... Tot el que està allí, però no es veu. Segurament em van passar pel cap mil coses que ja he oblidat. Va ser una alegria molt intensa que dura un no-res… El moment passa tan de pressa que després ni el recordes.

    És tan immediat que s’esfuma...

    Sí... Va ser… Espectacular.

    I de fet vas guanyar a l’última volta. Va ser estratègia o un impuls final?

    Ja ho tenia planejat, va ser la nostra estratègia: començar la cursa i mantenir-me darrere dels que anaven davant, sense deixar que s’allunyessin. Sempre estava pendent d’anar enganxat al grup davanter que anava fins a la meta, esperar fins als últims metres i intentar lluitar-ho fins al final. Per sort ens va sortir molt bé i ens vam endur la victòria. 

    Què et va semblar Tòquio?

    Primer de tot, quan arribés, dius “ai, quina calor!” (rialles). La resta tot espectacular, la veritat és que em va agradar molt Tòquio i la manera en què tracten a la gent allí. A més en uns Jocs Paralímpics, hi ha molts països, l'ambient a l'estadi és brutal. La Vila Olímpica, per exemple, veure a gent tan diferent, la desfilada… són coses que no es viuen en un Mundial o en un Europeu i criden molt l’atenció. 

    Quin ambient hi ha entre els competidors? Es creen relacions de molta rivalitat o hi ha 'col·legueo'?


  • 21/12/2021

    MUNDO DEPORTIVO: Vull estaralsJocsdeParís i defensarlavictòriadeTòquio

    Carrera Fondo

    Noticia en la imagen


  • 05/10/2021

    Fotos

    Carrera Fondo
    +19

    Pulsa en Fotos para ver la galería


  • 05/10/2021

    RTVE: Tokyo 2020 | Yassine Ouhdadi, sexto en la final de 1.500

    Carrera Fondo

    El atleta español Yassine Ouhdadi ha finalizado sexto en la final de 1.500 metros T13 disputado este martes en los Juegos Paralímpicos de Tokyo 2020.


  • 05/10/2021

    MUNDO DEPORTIVO: Yassine Ouhdadi corre hacia el oro en 5.000 metros

    Carrera Fondo

    El atleta catalán Yassine Ouhdadi se convirtió en uno de los reyes del mediofondo paralímpico español al conquistar la medalla de oro de los 5.000 metros, clase T13 de discapacitados visuales leves, en los Juegos Paralímpicos de Tokio, en una carrera marcada por el intenso calor.

    Yassine, de 27 años, realizó una carrera impecable en el Estadio Olímpico de Tokio y paró el cronómetro en 14:34.13, más de un segundo por delante del australiano Jaryd Clyfford (14:35.52) y de tres del ruso Aleksandr Kostin (14:37.52), que fue bronce. "Ha sido increíble. Desde el primer momento lo tuve claro y sabía que no tenía que ponerme delante. La carrera iba a ser muy larga, la humedad y el calor apretaban, y había que guardar energías para el final", dijo Yassine, al término de la carrera. "Lo había hablado con la familia, los amigos y el entrenador y ha funcionado la táctica. Sabía que si me quedaban fuerzas de hacer una última vuelta rápida podría pelear por el podium", confesó.


  • 05/10/2021

    MUNDO DEPORTIVO: Yassine Ouhdadi arrasa en los 5.000 metros y se cuelga el oro

    Carrera Fondo

    El atleta catalán Yassine Ouhdadi se convirtió en uno de los reyes del mediofondo paralímpico español al conquistar la medalla de oro de los 5.000 metros, clase T13 de discapacitados visuales leves, en los Juegos Paralímpicos de Tokio, en una carrera marcada por el intenso calor.

    Yassine, de 27 años, realizó una carrera impecable en el Estadio Olímpico de Tokio y paró el cronómetro en 14:34.13, más de un segundo por delante del australiano Jaryd Clyfford (14:35.52) y de tres del ruso Aleksandr Kostin (14:37.52), que fue bronce.

    "Ha sido increíble. Desde el primer momento lo tuve claro y sabía que no tenía que ponerme delante. La carrera iba a ser muy larga, la humedad y el calor apretaban, y había que guardar energías para el final", dijo Yassine, al término de la carrera.


  • 05/10/2021

    LA VANGUARDIA: Yassine Ouhdadi: “Si todo fuera esto...”

    Carrera Fondo

    Cuando al fin nos sentamos en la grada, le pregunto:

    –¿Cuánto ve usted?

    Yassine Ouhdadi alza la cabeza.

    Escudriña en la distancia, tras sus gafas de amplia lupa.

    Al cabo de unos segundos, me dice:

    –Distingo movimiento al fondo. Algún color, veo que alguien va de naranja, veo alguna silueta que se agita. Pero no puedo distinguir quiénes son.

    Le planteo una última prueba. Le digo:

    –¿Puede leer?

    Abre su móvil. Agiganta la letra. Dice:

    –Puedo leer a este tamaño.


    Yassine Ouhdadi y Benito Ojeda, en las pistas de l'Hospitalet Nord
    Yassine Ouhdadi y Benito Ojeda, en las pistas de l'Hospitalet Nord  Àlex Garcia
    Benito Ojeda, su entrenador, interviene en la conversación. Dice:

    –Ouhdadi está totalmente ciego del ojo izquierdo. El otro funciona relativamente, le permite cierta autonomía.

    –¿Y qué pasó? –le pregunto a Ouhdadi.

    –Mi vida es así desde que nací. Sufro cataratas en ambos ojos.

    Lee también
    Maria Petit: la invidente que subió al Aneto
    SERGIO HEREDIA
    FOTO: MANÉ ESPINOSA. MARIA PETIT Y FERRAN LATORRE, ESCALADORES. ELLA CON CEGUERA HA CONSEGUIDO SUBIR AL ANETO ACOMPAÑADO DE LATORRE
    –Debe de haberlo pasado muy mal.

    –Todo esto no me hace sufrir. Ni a mí ni a mi familia. ¡Si todo fuera esto...! Hay gente que ni siquiera puede caminar. No me puedo quejar, se lo aseguro.

    (...)

    Luego le pregunto por sus entrenamientos, por sus registros, y me deja boquiabierto.

    Yassine Ouhdadi es capaz de correr ocho series de mil metros en 2m55s, descansando apenas un minuto entre una y otra.

    Puede registrar 3m54s en los 1.500m.

    O 14m42s en los 5.000m.

    O 32m en los 10K.

    Desde hace un año y medio vive en el CAR de Sant Cugat, becado como paralímpico. Aspira a acudir a los Paralímpicos de Tokio 2020.

    Se traga a pie 150 kms semanales. Y todo eso, sin guía, orientándose en las sombras...


  • 05/10/2021

    Or olímpic per al tortosí Yassine Ouhdadi

    Carrera Fondo

    L’atleta tortosí Yassine Ouhdadi s’ha convertit aquesta matinada en un dels reis del mig fons paralímpic espanyol en penjar-se la medalla d’or dels 5.000 met...


  • 05/10/2021

    El atleta catalán Yassine Ouhdadi arrasa en los 5.000 metros y se cuelga el oro

    Carrera Fondo

    El atleta catalán Yassine Ouhdadi se convirtió en uno de los reyes de España en el mediofondo paralímpico al ganar la medalla de oro en los 5.000 metros, cat...


Yassine Ouhdadi El Ataby

Ir a mi Web Ir a mi SportPage

Sugerencias

SportUniverse usa cookies propias y de terceros para obtener datos estadísticos de la navegación de usuarios y optimizar su servicio. Para más información lea Política de Cookies. ×